Els atacs de pànic generen un nivell de por tan significatiu que són dels pocs trastorns mentals no severs que fan algú vagi a urgències d’un hospital degut a la por a tenir un atac de cor. Per aquesta raó es diu en psicologia que la persona amb trastorn de pànic té por a la por. És a dir, la persona ho va passar tan malament que té por a tornar a tenir la por a morir.

Els símptomes són els mateixos que els descrits per l’ansietat, però més aguts.

Degut a la por a patir un atac de pànic i sentir-se desprotegit, les persones que pateixen aquest problema eviten llocs concorreguts (cinemes, restaurants, centres comercials, aglomeracions, etc.). Aquesta evitació l’anomenem agorafòbia. També és comú que hi hagi la cerca de protecció buscant la presència de persones de confiança com la parella o els pares.

Aquest trastorn és una variant de l’ansietat que es produeix deprés d’un esdeveniment, sovint puntual, que ha estat traumàtic per a la persona.

Accidents, atemptats, conflictes bèlics, són situacions que generen fàcilment estrés post-traumàtic.

La característica d’aquest trastorn és que la persona reviu molt sovint a través d’imatges i pensaments el fet traumàtic, sentint-se atrapat en emocions de por, angoixa, dolor i tristesa.

Una conducta natural que sorgeix és la d’intentar evitar qualsevol estímul relacionat amb el fet traumàtic. Aquesta evitació lluny d’ajudar a la persona, el que produeix és una cronificació del trastorn.

El tractament permet reduir aquesta evitació. Es centra en el·laborar de forma adequada el fet traumàtic per tal que el seu efecte vagi disminuint. L’objectiu seria arribar progressivament a que no tingui efectes o si més no que alteri el mínim possible la vida de la persona.