L’autoestima está directament relacionada amb allò que profundament pensem de nosaltres mateixos, allò que ens diem sobre qui som, quines són les nostres qualitats i les nostres mancances, així com la nostra capacitat per afrontar reptes a la vida.

Els nostres pacients amb baixa autoestima quan fan una llista de les seves qualitats i capacitats, expliquen que no se la creuen. P.e. encara que objectivament un estudiant amb baixa autoestima tingui proves (les qualificacions) de que està entre els primers de classe, a un nivell profund es considera poc capaç i troba raons externes per explicar les notes, com que l’institut és poc exigent.

El tractament de l’autoestima és més complexe del que sembla. No n’hi ha prou amb dir-se coses positives, sinó que s’ha de treballar per tal d’arribar a valorar de forma real i profunda qui som.

Hi ha moments en la vida en que ens sentim profundament confosos i no sabem quin camí triar. Les tècniques psicològiques ajuden a separar el que és superflu del que és important, el que és subjectiu del que és objectiu, per tal que la persona trobi el seu propi camí.

No és funció del psicòleg aconsellar, sinó ajudar a que la pròpia persona descobreixi quina direcció vol emprendre. Per això, sempre és important identificar l’impuls natural de la persona i els obstacles mentals o socials que bloquegen en aquest camí.

Per habilitats socials entenem aquells comportaments que ens ajudem en les nostres relacions socials amb els altres. Aquests comportaments s’aprenen durant la infantesa i adolescència. De vegades bé per manca d’un model adequat o bé per obstacles interns (baixa autoestima, timidesa, complexes, etc.) l’aprenentatge ha estat poc eficaç. Com a conseqüència ens sentim incòmodes o incapaços en les relacions socials.

El tractament consisteix en identificar els obstacles interns per tal d’eliminar-los o disminuir el seu efecte, donar pautes sobre el comportament social hàbil i proposar pràctiques que s’adequiïn a la persona, per tal d’anar al ritme que adient per ella.