Les obsessions són pensaments recurrents concrets que es repeteix amb molta freqüència al cap de la persona i que li generen un gran malestar. P.e. por a fer mal a algú proper, pensar que la gent pensa que té trastorn. Aquests pensaments no són dispersos, sinó que tendeixen centrar-se en un aspecte i repetir-se de forma esgotadora. Produeixen molta angoixa.

En alguns casos va unit a compulsions. És a dir, a la necessitat de fer alguna acció per tal d’alleugerir l’angoixa. P.e. la por a contaminar-se que s’alleugereix després de rentar-se les mans vàries vegades. Les compulsions tenen un efecte relaxant que dura molt poc. Al cap de minuts o hores torna a aparèixer l’obsessió.
En aquest cas podem parlar de Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC).

El seu tractament inclou entre altres alternatives terapèutiques, cerca d’angoixes subjacents inconscients, tècniques de control de pensaments, acceptació dels pensaments irracionals i tècniques de relaxació per tal de gestionar l’angoixa.

Les fòbies es caracteritzen per una por específica i localitzada a un o varis estímuls concrets. P.e. a les agulles, a la sang, als animals, a volar, als espais oberts, als espais tancats, etc.
Aquesta por produeix un alt nivell de nervis, d’angoixa i d’activació fisiològica. Quan la persona sap que hi ha una alta probabilitat de trobar-se amb l’estímul – sigui immediatament o al cap de vàries setmanes -, s’activa l’angoixa. Si l’estímul pot aparèixer en qualsevol moment (p.e. un gos), hi ha un nivell molt gran de vigilància i d’alerta. Quan és quelcom que pot passar en unes setmanes (p.e. haver-se de fer una analítica o agafar un avió), hi ha pics de preocupació i nervis que augmenten a mesura que s’apropa la data.

A nivell fisiològic es poden produir activacions pròpies de l’ansietat: taquicàrdia, sensació d’ofec, sensació de mareig, tensió muscular, entre altres.
Una característica principal de les fòbies és l’evitació sistemàtica que la persona fa de l’estímul. La persona adapta la seva vida per tal de no trobar-se amb allò que li genera tanta angoixa. Aquesta evitació sovint és limitant, raó per la qual les persones es decideixen a iniciar una teràpia.

El tractament de les fòbies inclou els components d’un tractament per l’ansietat, afegint-hi un element bàsic consistent en l’exposició a la fòbia. És un component imprescindible, que no es pot eludir, però és molt important no anar massa ràpid, sinó fer-ho de forma gradual, sempre en funció de la velocitat que la persona pot assumir. Per això és molt important que l’exposició sigui dirigida per un professional. Una exposició massa intensa – com p.e. les que es recomanen popularment – tenen l’efecte contrari, ja que generen un estat de por, angoixa i activació fisiològica tan grans que augmenten la fòbia.